El desorden que conlleva tener niveles bajos de B9 durante el embarazo

divendres, 17 de desembre del 2010

pràctica 6

1.Objectius


Identificar la forma i el tipus de paret dels microorganismes d'una colònia separada a través de de la tinció de gram


2.Introducció


Hans Christian Gram (Copenhague, 1853-1938) fou un microbiòleg i metge danès, que va va desenvolupar la tinció de Gram a Copenhague, va ser professor de patologia i terapèutica a la universitat de Copenhague.


Gràcies al progres d'aquesta investigació permet diferenciar la forma cel·lular dels bacteris, a més es el primer pas per a la diferenciació bacteriana , on es poden classificar un parell de grups amb significat taxonòmic depenen de la seva resposta;

  • Gramnegatiu; són bacteris que no reten el cristall de violeta en la tinció de Gram, i per tan manifesten el color rosat. Majoritàriament dels bacteris són patogènics.

    A més presenten un parell de membranes lipídiques amb una paret cel·lular de peptidoglicà i aquest es el motiu que reté el colorant, i a més són molt absorbents a la solució decolorant.

  • Grampositiu; bacteris què retenen el cristall violeta durant el procés de tinció Gram, aquesta característica esta lligada a l'estructura de la envoltura cel·lular, per tant refleja un tipus natural d'organització bacteriana.

Diverses especies bacterianes poden presentar alhora cèl·lules de Gramnegatiu i Grampositiu.

A més emprar cultius antics pot donar respostes inadequades, i aquest fet pot causar un excessiu agrupament de les cèl·lules.

      1. Material

  • Portaobjectes

  • Microscopi

  • Oli d'immersió

  • Pipetes Pasteur

  • Guants

  • Solució salina fisiològica

  • Encenedor

  • Bec Bunsen

  • Paper secant especial

  • Alcohol d'acetona

  • Solució de lugol

  • Aigua

  • Blau Violeta

  • Safrina

  • Nansa de Kolle

  • Fucsina

  • Xeringa

  • Gradeta





      1. Procediment

Per poder fer aquesta practica em de tenir a la taula de feina tots els materials que posteriorment s'han anomenat.

Posar el paper secant especial a sobre de la taula de feina. El primer pas es, netejar els portaobjectes amb aigua i sabó i després amb alcohol perquè quedi desengreixat, s'ha d'eixugar fins que no quedi humitat.


Al portaobjectes s'ha de posar el propi nom a la zona esmerilada per saber durant el protocol de la tinció, quina és la part superior i quina l'inferior.

Un cop esterilitzat la nansa de Kolle amb el bec Bunsen s'agafa una colònia de la placa de petri què prèviament s'havia mostrejat, la cantonada de la paret de microbiologia.

És col·loca a sobre del portaobjectes una gota de la solució fisiològica salina, ja què facilita el desenvolupament, amb l'ajuda d'una xeringa, em de tenir en compte que la gota de la solució no ha de ser ni gran ni petita, ha de tenir un tamany més o menys mitjà. A sobre de la superfície del portaobjectes en la zona què havíem dipositat la petita quantitat de la solució fisiològica salina dispersarem la colònia amb un moviment circulatori. El material què s'ha col·locat en el portaobjectes és deixà què és sequi al aire lliure o bé és fixa el material amb la calor de la flama posant-lo varies vegades per la zona blava de la flama del bec Bunsen , fins que el vidre estigui tan calent què molesti al tacte, però que no quemi.


Es col·loca el portaobjectes en el suport de tinció per a què es refredi el portaobjectes i torni a estar a la seva temperatura ambient.

Un cop fixada la cèl·lula a sobre del portaobjectes es tenyeixen;


  • Primer es cobreix la preparació amb una solució de cristall violeta i es deixa en repòs durant un minut, i després es renten per poder treure l'excés de colorant.

    En aquest estat, totes les cèl·lules, tant com les grampositives com les gramnegatives, estan tenyides de color blau.

  • Es duu a terme després la decoloració, es renta la preparació amb aigua, però s'ha de tenir en compta que l'aigua que ha de caure l'aigua a sobre la part superior de làmina, que no conte la mostra.

  • Es cobreix el portaobjectes amb la solució lugol ( solució de iode molecular) i deixar-ho en repòs durant un minut. Aquesta solució actua com mordent i intensificant per a retenir el colorant cristall violeta, el iode penetra en les cèl·lules i forma un complex insoluble en les solucions aquoses amb cristall violeta. Forma un compost insoluble amb el colorant i determina la seva fixació de les bateries.

  • Tornar a rentar l'excés de colorant amb aigua inclinant lleugerament el portaobjectes.

  • Passat el minut d'haver actuat el mordent, el frotis es decolora amb alcohol-acetona, (7:3 v/v) daurant 15 o 30 segons, tot i que si la tinció prèvia no ha estat gaire intensa el temps ha de ser inferior o bé s'endurà el colorant blau de les grampositiu, segui amb la mateixa solució fins que no s'escuri més liquid blau, movent el portaobjectes suaument. Amb aquesta solució decolora els microorganismes que no tenen fixat el colorant cristall de violeta , que surt a través del porus de la paret bacteriana.

  • Es torna a decantar el portaobjectes i rentar el frotis amb aigua per treure el decolorant, inclinat el portaobjectes, i esperea que s'eixugui el portaobjectes.



  • Un cop assecat el portaobjectes, procedim a tenyir novament però aquesta vegada amb safirina, cobrir amb solució de fucsina i deixar-lo actuar durant un minut. Aquest colorant tenyeix de color vermell-rosat, els microorganismes que no havien sigut capaços de retenir el colorant cristall- violeta, pot ser que tenyeixin de color vermell rosat.

  • Passat el minut corresponent, es precedeix a esbandir el portaobjectes amb aigua, i es deixa per assecar en l'aire lliure.

  • De manera , ja tindrem preparat el frotis per poder observar-ho en el microscopi.

  • Un cop fet tot aquests procediments ja està disposat la preparació per poder observar-ho, a 1000 augments amb l'objectiu d'immersió, però primer l'observarem amb sense col·locar l'oli d'immersió per poder comprovar la diferencià que es pot observar durant l'observació. Un cop visualitzat sense oli, li afegirem a la mostra una goteta d'oli d'immersió, i ens adonarem gracies al oli d'immersió s'eliminen casi completament la desviació dels raig de la llum i augmenta considerablement la eficaica del objectiu del microscopi.

      1. Resultats i discussió


Segons quina sigui la finalitat s'empara una tinció determinada, així podem parlar de ;


  • Tinció simple, és un mètode què s'utilitzà un sol tipus de colorant.

  • Tinció composta, és un mode d'emparar més d'un colorant.

  • Tinció diferencial, tincions que s'usen per diferenciar de manera més explicita els microorganismes.



Les tincions de gram negatiu són aquells bacteris què no es tenyeixen de color blau o violeta, i ho fa d'un color rosat, aquesta característica està lligada a la estructura de l'embolcall cel·lular, i no reflexa el tipus natural del bacteri. Els bacteris de gram positiu són els bacteris que retenen el cristall violeta durant el procés de tinció gram.


La tinció de Gram són per a diversos tipus de cèl·lules de composició química diferent, i per recció desigual en front a una tinció, estan constituïdes per dues etapes;


  • Tinció primària (tinció si mple)

  • Tinció de contrast s'aplica un altre colorant , revelen les cèl·lules no tenyides.


La solució de Lugol és una dissolució de iode molecular i iodur potàssic en aigua destil·lada, aquesta dissolució s'utilitza com a antisèptic i desinfectant. És emprat en la tinció de Gram per retenir el colorant cristall violeta, el I2 penetra en les cèl·lules i forma un complex insoluble en solució aquosa.


Moltes espècies de bacteries de gramnegatiu causen patologies: Els cocs causen la gonorrea (Neisseria gonorrhoeae), meningitis ( Neisseria miningitidis).

Entre els bacteris de grampositiu que causen patologies en trobem; Enterococcus( patologia urinària orgànica), Staphylococcus auerus (contaminació urinària per via hematogenea).


Es col·loca una gota de solució fisiològica salina per poder diluir la colònia que esta damunt del portaobjectes el que volem estendre la colònia.


Al final quan s'ha observat en el microscopi s'ha pogut comprovar que els bacteris estaven tenyits de color blau, per la tinció gram que previament s'ha fet, això vol dir què la pared cel·lular composta per una gruixuda capa de peptidoglicà.


S'ha han pogut observar coccus, que tenen una forma esfèrica que apareixen aïllats i dispersos en la divisió cel·lular. També s'ha pogut observar diplococcus, tenen una forma esfèrica que apareixen per parells. A més a més s'ha pogut observar unes cadenes llargues, anomenades Estreptococcus.

També s'han pogut observar bacteris de forma irregular.

Aquesta observació s'ha fet en el microscopi a 160/0,17.


6.Conclusions


S'ha de tenir en comte alhora de fer la preparació ja que si el portaobjectes no està net pot provocar que el resultat final no sigui correcte.

A més a més s'ha de tenir en compte que la solució fisiològica salina sigui una gota no massa gran, ja que trigara més en assecar . També esta alerta quan s'esta donant calor de la flama del bec Bunsen no apropar-se molt ja que es molt cremar amb molta facilitat la preparació, i llavors s'hauria de tornar de fer el procediment des del començament.


Alhora de treure l'excés de colorant amb aigua és aconsellable que caigui l'aigua a sobre la part superior de làmina que no conte la mostra, així conservem la mostra de no espatllar la mostra.


Es aconsellable col·locar una goteta d'oli d'immersió, gracies a aquest oli es pot observar els microorganismes amb més claredat.





7.Bibliografia


dilluns, 13 de desembre del 2010



B1

B2

B6

B12

B3

C

B5

B8


Llevat de cervesa

5mg/100gr

3mg/100gr

5mg/100gr

-

36mg/100gr

-

15mg/100gr

90nanomicras/100gr


Pernil salat

0,37mg/100gr

0,25mg/100gr

0,41mg/100gr

-

-

0mg/100gr

-

-


Nous

0,34mg/100gr

0,12mg/100gr

0,87mg/100gr

-

1mg/100gr

2,6mg/100gr

2,1mg/100gr

-


Arròs blanc

0,02mg/100gr

0,01mg/100gr

0,09

-

0,9mg/100gr

-

0,39mg/100gr

-


Ronyo de porc

0,34mg/100gr

1,8mg/100gr

0,55mg/100gr

15nanomicras/100gr

8,35mg/100gr

16mg/100gr

3,13mg/100gr

-


Ous

0,1mg/100gr

0,33mg/100gr

0,11mg/100gr

2,1nanomicras/100gr

0,08mg/100gr

-

1,77mg/100gr

0,02mg/100gr


Llet

0,05mg/100gr

0,17mg/100gr

0,02mg/100gr

0,18nanomicras/100gr

0,9mg/100gr

1mg/100gr

0,35mg/100gr

-


Patata

0,09mg/100gr

0,03mg/100gr

0,19mg/100gr

-

1mg/100gr

9mg/100gr

0,24mg/100gr

-


Formatge

0,04mg/100gr

0,3mg/100gr

0,8mg/100gr

1,5nanomicras/100gr

6,7mg/100gr

-

-

-


Fetge de vedella

0,3mg/100gr

3mg/100gr

2mg/100gr

46,8nanomicras/100gr

15mg/100gr

30mg/100gr

3,01mg/100gr

-


Taula 1


Cereals Kellogg's, per ració 30gr i CDR adult (mg/dia)



VITAMINE-S


Fruites del bosc

Special K Classic

All Brans Plus

Mueslis

Choco Krispies Orignal

Niacina

B3

mg/100gr

13,1

30,1

11,3

10,1

15

%CDR ració

26,21

66,2

22,6

20,2

30

B6

mg/100gr

2,9

3,3

1,3

1,1

1,7

%CDR ració

43,5

49,5

19,5

16,5

25,5

RIBOFLAVI-NA B2

mg/100gr

2,3

2,7

1

0,9

1,3

%CDR ració

46

54

20

18

26

TIAMINA

N B1

mg/100gr

1

2,3

0,9

0,8

1,2

%CDR ració

23,07

53,07

20,76

18,46

27,69

Taula 1



divendres, 3 de desembre del 2010

Pràctica nº4

Pràctica nº4



  • Objectiu


Han de traspassar el medi de cultiu què està en l'ampolla de pirex a la placa de petri esterilitzada.

Mostrejar una àrea del laboratori per a què desprès és pugui estendre en el medi de cultiu.


  • Introducció


Gràcies a la elaboració del medi de cultiu admetran el desenvolupament de microorganismes que aspiren a reconèixer en la mostra del producte, al distribuir al medi en la placa de petri esterilitzat, amb la mostra d'una superfície a partir d'una operació anomenada dosificació o emplecat.

Ha d'estar el medi en la incubadora fins què els microorganismes siguin viables.

El contagi d'una àrea de treball s'examinà per tal de precisar la categoria de l'esterilitat què hi ha en aquell medi.


  • Material


  1. Medi de cultiu TSA o AN preparat

  2. Hisop de cotó

  3. pH-metre

  4. Microones

  5. Bany termostàtic

  6. Campana de flux laminar

  7. Estufa

  8. Plaques de petri

  9. Solució salina fisiològica

  10. Full de paper

  11. Regle graduat

  12. Llapis

  13. Tisores


  • Procediment


Per poder començar amb l'emplacat un medi de cultiu i fer el control microbiològic de la superfície han de tenir a la taula de treball tot el material què prèviament s'ha descrit abans què s'haurà d'emparar.

Per realitzar aquest treball s'ha de tenir molt en compte una serie de normes;

  • Rentar les mans

  • Minimitzar el risc de contaminació( tancant les finestres...)

Trauran el medi de cultiu de la nevera, què prèviament havien preparat en l'última pràctica, deixaran el medi de cultiu a temperatura ambient, uns deu minuts aproximadament. Posteriorment per a liquar el medi utilitzaran el microones per a fondre el medi sòlid. S'ha d'evitar realitzar-ho per a un període excessiu a de ser un interval molt curt aproximadament d'un a dos minuts, a la veda durant aquest proces s'ha d'anar comprovant l'estat de fusió parcial, observant-lo al contrallum prèviament tret del microones.

Un cop confirmat que el medi de cultiu esterilitzat està completament liquat el deixaran temperar, mantenint-lo a un estat inferior a la de seva fusió, a uns 47-+2ºC dins del bany termostàtic.

De m'entres tan dibuixaran en un full de paper una superfície de 100cm2 i desprès en altre quadrant més extern , tenint en compte què cada aresta ha de tenir una longitud de 10cm, un cop dibuixat, el retallaran amb unes tisores en la seva perifèria però buidada. El quadrant que han realitzat s'utilitzarà com un model per a realitzar el mostreig.


Desprès s'ha de mesurar el pH-metre del medi de cultiu liquat, però abans de mesurar s'ha de calibrar el pH-metre amb l'ajuda de la solució tampó al menys s'ha de comprovar amb dues solucions àcid, bàsic o neutre, tenint en compte què no és poden barrejar ja què si no és espatlla el patró. S'ha de netejar la sonda del pH-metre amb aigua destil·lada per a què l'agar és quedi enganxat.Abans de comprovar el pH del medi és necessari comprovar-ho en el pot del medi quin és el seu pH 7,2.


A l'interior de la campana de flux laminar, un cop en posat en marxa és col·loquen les plaques de petri estèril a la superfície del treball del flux laminar, posteriorment és preparen les plaques de petri amb la tapa lleugerament obrint-ho per tal de abocar el medi.

És dosifica manualment, en cada una de les plaques, abocant uns 20mL fins a arrasar la superfície, un cop afegit el medi de cultiu en la placa de petri deuran d'anar en compte de minimitzar encara més el risc de contaminació, ja què no esterilitzaran el medi. Desprès d'arrasar la placa de petri no s'ha de tapar fins que passi d'un estat liquid a sòlid no és generi més vapor d'aigua.

Un cop què estigui el medi sòlid és tapa amb la tapa, colcant-la a sobre d'un altre què estigui buida amb la part contenidor en la part inferior. La columna de placa de petri es permet que vagi creixent tot i així han de tenir en compte que cal garantir que no posin en perill la seva estabilitat, passa quan n'hi ha deu o més apilades.


Hi s'ha de deixar que el medi de cultiu és solidifiqui. Posteriorment s'ha de escriure amb un marcador a sobre de la plac de petri el que cadascun a preparat amb la data nom i un numero de l'un al dotze, que correspon a l'ordre en que ho han emplacat el medi de cultiu.

Al cap d'una estona quan el medi estigui solidificat, ja es podra sembra passos a seguir;


  • Obrir el precinte de l'hisop (estèril),han d'annar amb alerta de no contaminar la torunda de cotó de l'extrem de l'hisóp evitant que toqui cap superfície.

  • Humitejar amb el medi de cultiu TSAque han dosificat en la placa de petri, el cotó terminal de l'hisop per a què d'auesta manera es facilitarà la captació dels microorganismes de la superfície que es mostregi

  • Amb la mostra de la superfície escollida delimitada pel marc de paper faran un escombrat amb l'extrem dels cotóns de l'hisop humitejat

  • Sembra la placa de petri realitzant un moviment en zig-zag per tota la superfície del medi de cultiu

S'incuba a l'estufa (amb una temperatura de 37ºC la placa de petri que han sembrat sobretot tenint en compte que el medi ha de estar avall.


  • Resultat


Una de la superfície què van emplacar va ser el teclat d'un ordinador del laboratori de microobiològia.

En aquesta placa de petri podem observar estropilooccocus averius( perquè són de color blanc).

Per enumerar els fongs és aconsellable no obrir la tapa de la placa de petri, ja què pot contenir fongs hi és perjudicial tenir en contacte.

En aquest medi poden observar fongs de color gorc, amb dieferents tipus de tamany, hi ha n fongs què és poden observar a ull nú, però d'altres què és necessari l'utilització de la lupa binocular.

Podem observar 16 fongs de color groc d'un tamany més o menys mitjà 3mm.


16Colònies = 0'16ufc/cm2

100cm2 mostrejats

Per cada 100cm2 de la mostra delimitada pel qudrant del paper, podem observar 0,16ufc/cm2.

També hi han unes 20 colonies de color blanc d'un tamany més petit que l'anterior d'uns 2mm.

20 Colònies = 0.2ufc/cm2

100cm2 mostrejats

Per cada 100cm2 de la mostra delimitada pel qudrant del paper, podem observar 0,2ufc/cm2.

Per últim hi ha 8 colònies d'un color groguenc, encara què sembla que sigui de color taronja, però al estar a sota del medi de cultiu s'han barrejat una mica els colors.

8Colònies = 0,8ufc/cm2

100cm2mostrejats

Per cada 100cm2 de la mostra delimitada pel qudrant del paper, podem observar 0,8ufc/cm2.



Una de la superfície què van emplacar va ser unes mans netes d'un company de classe de microobiologia.

En aquest mostreig podien observar una colònia gran de color blanc.

Per cada 100cm2 de la mostra delimitada pel qudrant del paper, podem observar 0,1ufc/cm2.

També n'hi han 75 colònies d'un tamany mitjà de color groc . Per tant de cada 100cm2 de la mostra delimitada pel qudrant del paper, podem observar 0,75ufc/cm2.

Hi la resta de les colònies tenen una mida milimètrica, hi han aproximadament 115 colònies. Què de cada 100cm2 de la mostra delimitada pel qudrant del paper, podem observar 0,115ufc/cm2.


  • Discusisó


L'estat del medi de cultiu què és troba quan és treu de la nevera és un esta sòlid, hi el tipus de medi de cultiu què van utilitzar per preparar el medi era TSA, és va preparar una setmana abans amb aigua destil·lada i el medi fins ha homogeneïtzar-ho i posteriorment és va ficar al autoclau.


Per considerar que efectivament la campana de flux laminar està perfectament en funcionament, s'ha de comprovar si els botons està en on.

Les plaques de petri han d'estar cap aval en l'interior de l'estufa d'incubació ja què és troben a un estat líquid hi és pot derramar ja que està arrasat la placa de petri.

Han de sembrar a sobre del medi de cultiu ja que sinó no podrien créixer els microorganismes.

No és aconsellable apilar més deu plaques de petri ja què posa en perill la seva estabilitat.

Un hisotop s'utilitza per a superfícies planes i còncaves.

Un medi de cultiu preparat poden estar en una ampolla de pirex durant setmanes dintre de la nevera , però dins d'una placa de petri sinó volen què apareixien diferents tipus de colònies és aconsellable no guardar-ho més de quatre dies.

Sí hagués donat el cas de que el medi de cultiu què han preparat el seu pH no hagués sigut el mateix de la què indica, és tornaria de fer de nou ja què aquell medi està malbé.

En aquest cas el mostreig que van fer en teclat de l'ordinador i d'unes mans netes és pot comprovar què el recompte microbià no sobrepassa de 200 colònies això vol dir què aquestes superfícies estan més o menys netes encara què hi presenten diferents tipus de microorganismes.


  • Conclusions


Per poguer emplacar en un medi de cultiu per a fer posteriorment un control microbiològic s'ha de tenir en compte que és necessari treballar en un lloc desinfectat, estèril, evitar qualsevol tipus de contagi.

A més alhora de liquar el medi què prèviament va estar en la nevera no és aconsellable què estigui més de 2 minuts al microones, hi desprès s'ha de deixar una estona a temperatura ambient.

També s'ha de dibuixar en paper en una superfície de 100cm2 què s'utilitzara com a motllo per a realitzar el mostreig.

S'ha de mesurar el pH del medi i comprovar si és el correcte, prèviament calibrant el pH-metre almenys s'ha de comprovar amb dos patrons.

Un cop fet tots aquest passos a l'interior de la campana de flux laminar s'introduiex la placa de petri hi es dosifica fins a saciar-lo no és pot cobrir més de 20ml, desprès s'ha deixar què és solidifiqui el medi.

Amb un hisop s´humiteja una mica amb el medi per facilitar la captació dels micrioorganismes hi ès sembren en la placa de petri en forma de zig-zag.

Darera de la placa amb un marcador s'escriu la data, el lloc de la mostra, i el nom de l'individu què a relitzat, hi s'incuba a l'estufa a 37ºC, amb el sembrat cap avall.


  • Bibliografia

  • Apunts de classe

  • Enciclopedia catalana

divendres, 12 de novembre del 2010

Pràctica nº3



1.Objectiu


En aquesta tercera pràctica tenien que aprendre a preparar un medi de cultiu (TSA, AN)

prosseguir la barreja hologènica( és un nivell molecular de més de dues espècies químiques que no reaccionen entre si) format per un solut i un dissolvent( en l'aigua salada el solut és la sal i el dissolvent és l'aigua destil·lada, i el conjunt és la dissolució).

Desprès s'ha de tenir en conté que desprès de la barreja homogènica s'ha de introduir-ho a l'autoclau.


2.Introducció


La dissolució és realitza a partir del solut què és un medi de cultiu, és un substrat de nutrients, on els microorganismes creixen i és multipliquen, per tal de poder aïllar les diferents espècies bacterianes, per poguer identificar-les i fer estudis complementaris. El medi de cultiu que han utilitzat en el laboratori de microbiologia són els següents (TSA, AN). Desprès han de barrejar el solut i la dissolució amb l'escalfador-agitador (és un instrument que dilueix el solut i el dissolvent fins caldejar-ho). Això fa que la dissolució es barregi adequadament i s'escalfi bé.

Posteriorment s'introdueix a l'autoclau, per a esterilitzar tots els microorganismes, al cap d'una estona quan l'autoclau hagi finalitzat el seu treball han de esperar que baixi la temperatura i la pressió, un cop obert la tapa de l'autoclau és retira la ampolla de pirex i la fitxa tècnica, per comprovar si s'ha esterilitzat del tot el medi.

Un cop que la ampolla de pirex haguí arribat a la temperatura atmosfèrica el guardaran al congelador, no és pot introduir abans ja que sí no és espatllaran la resta dels productes que hi han en el congelador.


3.Material


  • Medi de cultiu TSA, AN

  • Espàtula

  • Vas de precipitats

  • Ampolla de pire

  • Balança analítica

  • Vidre de rellotge

  • Cinta adhesiva d'esterilització

  • Aigua destil·lada

  • Autoclau

  • pH-metre

  • Barilla de vidre


4.Procediement


Elaboraran un medi de cultiu pesant en la balança analítica la massa de medi de cultiu indicada en la etiqueta del producte. Per poguer pesar la massa haure'n de calcular a partir de 50ml;


50ml x 1l x 40g =2g

1000ml 1l


Un cop pesat el solut en la balança analítica, però no directament, a sobre del vidre de rellotge, sense passar-s`hen amb l'excés de la massa ja que sinó és poden espatllar els motlles de la balança, seguidament amb la ajuda de l'espàtula poseràn el solut en el vas de precipitat de 250ml, prèviament no fa falta esterilitzar-ho ja que desprès al afegir-ho a l'autoclau és eliminaran tot tipus de microorganismes danyin, i el posaran a sobre de l'escalfador- agitador alhora de posar-ho a sobre se'l introduirà un imant per a què la dissolució és escalfi i alhora és barregi, fins a què la dissolució comenci a bulli el sistema estigui homogeni.

Seguidament és introdueix el sistema homogeni a la ampolla de pirex amb l'ajuda de barilla de vidre.

Llavors la ampolla de pirex s'ha d'esterilitzar en l'autoclau el primer pas és observar si les aixetes de aigua i el de vapor d'aigua estan tancades ja què sinó no podrà arribar a la temperatura i pressió adequada, i comprovar que l'aigua arrasi fins l'indicador. Llavors dipositaran les ampolles de pirex, sobretot no és pot tancar la rosca del tot ja què sinó no separa les molecúles per a esterilitzar a través del vapor d'aigua, a l'autoclau adjunta'n amb la fitxa tècnica a on és possaràn la cinta indicadora d'Esterilització en diferents llocs per a comprovar què tots els punts s'hagin esterilitzat a més s'ha de posar;


  • L`hora; 18:3

  • Cicle; dietètica

  • Operaciò; esterilització

  • Observació

  • també s`ha d`indicar a l`amplla de pirex amb un rotulador el dia d`esterilització


Finalment és pot tancar amb la tapa, i prement a inici s'encén l'indicador al acabar s'encén l'indicador de finalitzat acomodat amb uns so molt molest, però no és pot obrir la tapa ni les vàlvules, ja que sinó es espatllarien els conductes per a on passaren l'aigua i el vapor d'aigua, tindran que mantenir amb la tapa tancada fins que s'hagin reduint la pressió i la temperatura. Al treure la amolla de pirex el primer de tot s`ha de comprovar sí s`ha esterilitzat el sistema homogeni observant la fitxa tècnica si la cinta indicadora a passat a tenir unes ratlles negres, això vol dir què el sistema homogeni s'ha esterilitzat.

Al cap d'una estona quan la dissolució estigui a la temperatura ambient és guarden a la nevera amb la data de caducitat , que depèn del tipus de medi, què sol ser d'uns 2 a 4 mesos.


5.Resultats

Necessiten 2 grams de medi de cultiu per poguer preparar la dissolució.

A d'estar a 121 C durant una hora per a aconseguir en l'interior de l'autoclau.

Un cop finalitzat el procés d'esterilització adopta unes línies negres a la cinta indicadora d'esterilització.

La reixeta és el material que s'utilitzà per a poguer tapar la part de endins d'autoclau.

El vapor d'aigua és un gas que es forma endins de l'autoclau a més és el responsable d'esterilització del sistema homogeni.

La desinfecció és un procés d'eliminació de gèrmens nocius d'un medi què poden estar acompanyats en el medi.

L'Esterilització és un mètode què consisteix a destruir els microorganismes bacteris, fongs... en un espai determinat.

La rosca de la ampolla de pirex a d'estar mig obert per a què el medi intern assoleixi la temperatura adequada de l'autoclau.

La calor humida és el responsable d'aquest tipus d'esterilització què és pràctica en l'autoclau.

La soja de triptona

Medi d´ús general per al cultiu de tot tipus de micrioorganismes.


Composició(g/L)

Peptona de soja 5,0

Peptona de caseina 15,0

Sodio de cloruro 5,0

Agar 15,0


pH 7,3 +- 0,2

Preparació

Suspendre 40g en 1L d`aigua destil·lada.

Escalfar i bullir durant un minut.

Esterililtzar a 121C durant 15 min i distribuir a les plaques de petri.


Nutritiu agar(medi deshidratat)


Medi recomant per el cultiu de gran varietat de bacteris i per el recompte dels microorganismes en H2O2 i altres materials

Composició

Extracto de carne 3,0

Peptona de gelatina 5,0

Agar 15,0


pH 6,8 +- 0,2


Preparació

Suspendre 23g en un litre d`aigua destil·lada.

Escalfar agitar fins què la ebullicio i la dissoluciò total.

Bullir durant un minut.

Esterililtzar a 121C durant 15 min.



El pH-metre s'ha de calibrar amb el patró, a més han de tenir en compte què la calibració és fa cada dia, és essencial tenir-ne dos com a mínim però hi han tres tipus de patró; àcid, neutre i finalment un de bàsic.

Aquestes solucions s'anomenen solució tampó, s` amortiguan la solució, és molt importat reservar-ho en el congelador, ja què sinó és pot espatllar.




Espàtula per un canto té una forma aplanada i l'altre cantó està ovalat (com la forma d'una cullera) és una eina què s'utilitza per a recollir un material sòlid.


Vas precipitat és un instrument graduat de forma cilíndrica que serveix per mesurar el volum del dissolvent.


Balança analítica aparell què s'utilitzà per a pesar la massa d'un cos, però mai és pot pesar una massa què pessi més de un pes determinat.

Vidre de rellotge té una forma cilíndrica i ovalada que s'utilitzà per a posar una massa sòlida.

Cinta adhesiva indicadora d'esterilització és una tira a on és comprova què quan el procés s'ha finalitzat s'ha esterilitzat o no, sí té unes ratlles de color negre vol dir què sistema s'ha esterilitzat correctament.

Autoclau és un instrument per a eliminar tot tipus de microorganismes que poden haver-hi en el medi










Ampolla de pirex és un instrument a on és posa la dissolució i posteriorment és fica endins de l'autoclau.

Barilla de vidre és una eina què s'utilitzà per remoure el medi.



Escalfador-agitador instrument què s'utilitzà per a escalfar i remoure la dissolució.



6.Discussió

Han de tenir en compte què els medis de cultiu no és poden barrejar ja què sinó no tindrà ningún tipus d`eficacia, s`han de possar en dos ampolles de pirex diferent diferentcian-lo clarament què són dos medis desiiguals.

Sobretot han de tenir en compte de no barrejar els diferents patrons ja què tene un pH diferent és poden espatllar els patrons.


7.Conclusions

Per a poguer fer un medi de cultiu han de tenir en compte que hi ha diferents tipus de medi i mai és poden barrejar, ja què sinó perd la seva eficàcia, per saber quants grams de solut és necessita per preparar una dissolució s'ha de observar en l'etiqueta i desprès fer una regla de tres per a saber quants grams de solut és necessiten en un dissolvent de 50ml , quan és fa la barreja hologènica el total de la dissolució és de 250ml.

Un cop calculat el solut s'ha de mesurar a la balança analítica i introduir-ho en un vas de precipitat per a poguer homogeneïtzar i escalfar en el escalfador-agitador.

Seguidament s'introdueix a la ampolla de pirex per posar-ho a l'autoclau, prèviament s'ha d'observar sí n'hi ha aigua destil.lada arrasant fins l'indicador, posaran la reixeta i a sobre les ampolles adjunta'n amb la fitxa tècnica per a poguer comprovar si s'ha esterilitzat tot el sistema homogeni.

diumenge, 7 de novembre del 2010

base alimentaria pakistani

BASE ALIMENTÀRIA
PAKISTANESSA


INDEX

influencies
Base d'aliments
Ingredients / especies
Costums alimentaris
Begudes típiques
Resum
Opinió personal
Glossari
Bibliografia


La cuina pakistaní té una gran influencia

L'extenció de l'Íslam a Pakistan des de el segle VIII, ha sigut un mode de ser básic a l'alimentació.
Els mandats de l'Álcora han prohibit la consumició de la carn de porc i les begudes alcohòliques.
A més de que tot tipus de carn ha de ser halal.
Les influéncies culturals i sobretot les preceptes religioses, i sobretot de les preferenciés estetiques, han fet que la seva contribució evolucioni la gastronomia pakistani.

Influencies territorials

Del arab bé el consum de carn halal, els kebabs, hi chappati.
Dels turcs benen els palau.
Dels hindús provenen chilis, curma.
També hi han altres paissos que han influenciat com l'Íran, Afganistan, Bangladesh.
S'utilitza en bona part dels plats espceis(chilis...) d´'Índia.

Base d'aliments

A l'alimentació pakistani segueixen se'n els basics que proporcionen el 62% de l'energia total.
Avui en dia la gastronomía pakistani és fundamental els aliments bàsics, que són abundants i ecónomics.
El productes escencials són els hidrats de carboni que acompanyen en tots els apats( farina i arròs), i tot tipus de especies.
A segona posició estan els olis (oli de girasol i el grix vegetal, no és molt comú ya què és molt costos), la carn i les verdures( les verdures estan inclosses en quassi totes les receptes a més per què és molt més ecónomic que altres productes).

Desprès és trobarien tot tipus de llegums, encara que només és consumeixen a l'hora de dinnar.
Després estarien les fruites que és prenen en els postres, i els làctics.
En l'últim lloc estan els mariscs encara que avui en dia no és consumeixen molt, per motius ecónomics, encara que en els segles passsat eren molt importats.
Entre les begudes les més importants sería el lassi i i el chai.

INGREDIENTS/ESPECIES

Els 4 principals componets per a un dinar pakistani són; roti, chawal, gosht hi sabzi.
Rot/nan és un tipus de pa consumit en quasi tots els plats,(es cuit en el tandor, que es per suplementar els dinars casolanes)(evidencia arab).
A sovint també es menjà chawal habitualment es menjà bullit, però en festius es prepara bryiani (evidencia turca).

L'especialitat és el tandori chiken(és una manera de cuinar en el forn(tandor)), és distingueixen tres tipus;
Shesh kebab
shami kebab fregida en gee
tikka kebab

La carn jugan un gran paper a la gastronomia de pakistan.
Les més consumides són; la vedella, la cabra, el xai i el pollastre.
En canvi el marisc no és pren en grans quantitats, encara que en els segles passats era important.
El garam masala és molt popular en quantitas molt grans en totes les receptes pakistanis.
Altres especies tipiques són; el cardamom, la canyella, la nou moscada, el macis i el pebre negre.
També s'empren molt les llavors de comí, la alcaravea i les fulles de llorer.


Hàbits alimentaris

Els pakistanesos solen prendre tres apats; esmorzar, dinar i sopar. Enacara que moltes famililes per la tarde té acompnyat de dolços fornejats o fregits de la fleca o casolans.
És considera correcte menjar i veure amb la mà dreta como assenyala la tradiccio islamica, a més moltes families, especialment en zones rurals, segueixen prenen els dinnars sobre un mantell de cuina que es posa al sòl.

Primer apat del dia

Un esmorzar típic consisteix en;
Ou (cuit,fregit,truita o “revuelto”)
Roti/parantha (fregit o torrat)
Fruits d'epoca
Fruits secs
Llet, matega, melmelada, mel
Hamburguesses
Pastissos
Als festius i els caps de setmana és pren halwa puri i channay, saag, maki ki roti.

Segon apat del dia

Els menjars típics per dinar consisteixen en curris amb carn o llegums amb chawal o chappati.
Un altre menjar popular també és carn amb patata.
També pot ser altres tipus de curris combinats .

Terecr apat del dia

El sopar és considera el apat principal del día, ja que tota la familia es reuneix.
Gaire bé mai es menja llegums, ja que es considera un apat diurn.
Les receptes són molt més elaborades i sabroses.(haleem, kofte , kebab)
És serveix amb amanides, ioghurt, chappati i arrós.

Postres trdicionals

Solen ser postres molt trtadicionals com;
Ras malai
Kheer
Zardah
Kajar ka alwa
Jalebi...

Begudes tradicionals

És prenen en grans catitats el chai amb cardamomo, especialment al nort.
Lassi sol ser salat, si és acompanyat amb els apats sinó és dolç.
Rooh afzha
Nimuh pani
Gannay ka ras

Resum

Aquesta base alimentaria no sería ben bé igual per a tota la societat, respecte el nivell socioecónomic, ja què una gran part de la població no pot permetre el consum de carn o marisc, o els postres que e anomenat abans.
Però si que ens trobarem el consum d'arròs i el blat (pa rodonejat pla) i el consum de verdures, llegums i fruites del temps.
A més és escencial beure chai o lassi uns quans cops al día.
En aquest apats és troba l'absència de la carn de porc i l'acohol.
A més està prohibit la consumissió de carn com la del cavall, conill...

Opinió

Crec què el consum de les éspecies, sense l'excés, en els aliments és molt bó ja que són beneficiossos com per exemple el haldi va molt bé per les mucossesn i l'excés pot “quemar” el tub digestiu.
A més en cada apat consumeixen tots tipus d'aliment, proteines, lípids, i els HC, encara que penso què es cunsumeixen en excés els glúcids ja que es troben en tots els apats i és pren més de la aconssellada, encara que en tots els cassos no és així.
També consumeixen amb molt d'excés el sucre, ja que en tots els tipus de postres que abans e a nomenat en porten molt cantitat, encara molts dels habitans no en consumeixen cada día, ja que consumeixen més fruites del temps.
Crec què el consum de les éspecies, sense l'excés, en els aliments és molt bó ja que són beneficiossos com per exemple el haldi va molt bé per les mucossesn i l'excés pot “quemar” el tub digestiu.
A més en cada apat consumeixen tots tipus d'aliment, proteines, lípids, i els HC, encara que penso què es cunsumeixen en excés els glúcids ja que es troben en tots els apats i és pren més de la aconssellada, encara que en tots els cassos no és així.
També consumeixen amb molt d'excés el sucre, ja que en tots els tipus de postres que abans e a nomenat en porten molt cantitat, encara molts dels habitans no en consumeixen cada día, ja que consumeixen més fruites del temps.

Glossari

Chappati; és un pa rodó aplanajat
Palau; és arrós amb diferents tipus d'especiés amb carn o pollastre.
Chillis; pebrot, s'utilitza més el verd.
Corma; és un tipus salsa amb molt tipus de chilis.
Garam masala; és una mescla de;canyella,nou moscada, pebre negre, “clavo”.
Chawal; arrós
Bryiani( arròs cuit amb una salsa de safrà, especiés, carn)
Shesh kebab carn rostida
Shami kebab en gee (greix vegetal pur)
Tikka kebab(adobada amb especies)
Halwa puri; cigrons amb salsa i i un pa fregit
Saag; epsinacs amb fulles de mostassa.
Maki i roti; farina
Haleem; una mescla de diferents tipus de llegums
Kofte; mandonguillas
Lassi; la quallada i el greix han estat remontades
Nimuh pani; aigua, llimona i sal
Gannay ka ras; suc de canya de sucre

Bibliograia

Revistes, en aquestes revistes trobem receptes tradicionals, els habits, els productes que és consumeixen més.
Food and cooking
Pakistan culture

Pagines web menjars tradicionals
http://pakistan.saarctour