….SERÀ
ELIMINADA
LA TRISOMÍA 21?
Índex
- 1.Introducció................... 2
2.Els fets …...................... 3
3.Els detectius; …............. 8
1.2 Jérôme Lejeune
4.El lloc dels fets................ 11
5.Les victimes.....................14
6.El culpable........................15
7.Complice …........................22
8.Desenllaç...............................24
9.Conclusió............................32
10.Glossari …....................33
11.Bibliografia................... 36
He escollit aquest tema perquè des de sempre em cridava la atenció aquest col·lectiu, i per això volia saber si estaven ben adaptats en aquesta societat.
Primerament volia comprovar si aquestes persones viuen bé, tenen feina, amics, fan esport, si estudien, es dir, si estaven adaptats a Badalona.
Però desprès les circumstancies van ser adverses, semblava que Saturn estava en conjunció amb Plutó i que els deus estaven en contra meu i admès la directora del centre d’atenció als afectats no hem va deixar fer les enquestes que l’any passat m’havia dit que si i per totes aquestes circumstancies vaig haver de recomençar el tema en un aspecte més científic que totes les maneres també hem agradava tractar-lo.
Per això volia saber com esta la investigació sobre el genoma humà i les possibilitats de curació, mitjançant la manipulació dels gens.
En aquest treball veurem com ha sigut la investigació per descobrir el causant d’aquesta alteració i les possibilitats d’eliminar-la.
Per això e posat un interrogant a la hipòtesi del treball de recerca perquè encara es un que esta en el aire.
Encara que tinc la esperança de que aquesta malaltia es podrà evitar en un futur, ja podem veure en les noticies que hi han molts canvis positius en tots els aspectes científics.
2
Quin són els fets?
En aquest primer episodi podrem veure de que tracte aquet treball de recerca, ja que fins ara a sigut una incògnita.
Doncs sí aquesta vegada tenim que parlar sobre una malaltia genètica molt coneguda, ja que es una infermetat que desafortunadament n’hi han molts individus amb aquesta infermetat.
Aquest tipus de trastorns genètics solen ser freqüents quan n’hi ha un cromosoma de més. N’hi han molts trastorns genètics però ara nomes ens fixarem sobre una infermetat, ja que aquetes malalties genètiques solen ser en els cromosomes, doncs si aquesta infermetat esta en el cromosoma 21, doncs si estem parlant de la Síndrome de Down.
Síndrome de Down
La síndrome de Down es un trastorn genètic causat per la presència d’una copia extra del cromosoma 21, en comptes dels dos habituals, caracteritzat per la presència del retard mental i uns trets físics especial que li donen aparença reconoxible.
Els 23 parells de cromosomes de l’espècie humana. S’aprecia que el cromosoma 21 es uns dels més petits.
3
No es coneixen amb exactitud les causes que provoquen l’excés cromosòmic, encara que es relaciona estadísticament amb:
è Una edat materna superior als 35 anys.
è La probabilitat de tenir un fill amb SD és superior a la mitjana per aquells pares que ja han tingut un altre prèviament.
è Els antecedents familiars igualment incrementen aquest risc. Típicament la probabilitat de tenir un altre fill amb SD en cada embaràs subsegüent és d’una per cada cent nounats vius, això cal ponderat per a cada cas amb el risc propi de la mare segons la seva edat.
Les persones amb síndrome de Down tenen una probabilitat una mica superior a la de la població general de patir algunes patologies (especialment del cor, sistema endocrí i sistema digestiu) a causa del excés de proteïnes sotmès pel cromosoma de més.
Els avenços actuals en el desxifrat del genoma humà estan desvetllant alguns dels processos bioquímics causant del retard mental, però en l’actualitat no existeix cap tractament farmacològic que hagi demostrat millorar les capacitats intel·lectuals d’aquestes persones.
4
Les caractéristiques, síntomas hi signes més fréquents:
5
Les característiques, sìntomes i signes més freqüents:
u Crani ample i arrodonit, ample per darrere.
u Estatura baixa.
u A vegades, absència de lòbul auricular.
u La llengua sobresurt de la boca pel que tendeix a la boca entreoberta.
u Coll curt.
u Plecs de epicant a la cantonada interna de l’ull.
u Palmell de la mà amb un únic plec transversal.
u Nas petit i xat.
u Malformacions cardíaques congènita.
u Propens a desenvolupar leucèmia.
u L'iris amb taques de Brushfíeld que són unes taques blanquinoses que es troben col·locades de manera en l'iris de l’ull.
u Retard de creixement corporal.
u Cabells llisos i fins.
u Dits curts, hipoplàsia a la falange mitjana del cinquè dit.
u Sistema immunològic insuficient per resoldre-hi infeccions.
u Color d’ulls clar.
u Trastorns oftalmològics .
u Pèrdues auditives .
u Disfunció tiroïdal.
u Infeccions de l’aparell respiratori .
u Malformacions congènites del tracte gastrointestinal.
u Escurçament dels ossos llargs.
u Envelliment prematur .
u Poden arribar a desenvolupar la malaltia d'Alzheimer.
6
La incidència en mares de 25 anys és d’una per cada 2000 nascuts vius, mentre que en mares de 35 anys és d' una per cada 200 naixements i de un, per cada 40 en les dones majors de 40 anys. Per aquest motiu es recomanen tècniques de diagnòstic prenatal a totes les dones a partir dels 35 anys.
L’únic factor que es coneix amb exactitud es la edat materna. Aproximadament un 15 % dels cassos el cromosoma extra es transmès per l’espermatozoide hi el 85% del òvul.
7
Les victimes
En aquest apartat ús explicaré com viuen els primers anys de vida les víctimes i el seus parents.
A més ús diré com influeix a la seva vida, la família i la vida social.
El que triguen en seure, parlar, captar paraules, parlar...
El primer any de vida amb Síndrome de Down és característic pel retard en el control del coll i, més tard la hipotonia del tronc que impedeix l'adquisió de la posició d’assegut (que s’aconsegueix als 8 o 9 mesos).
Entre els 12 i els 15 mesos es para amb un punt de suport. El principal element que afecta el desenvolupament motor és la hipotonia muscular, la reducció del to, el to millora sempre amb el temps, i sobretot amb l’aplicació d’una atenció primera basada en l’aprenentatge motor.
Impedeix en adquirir domini de la mà, generalment es comporta amb un retard de dos a quatre mesos, comparat amb un nen no afectat. L’habilitat adquirida en aquest primer any li permet manipular lliurement els objectes, però la seva destresa és pobre.
El llenguatge
Llenguatge expressiu i receptiu: Escolta sons, reacciona davant sons, balbuceigs, es riu, respon al seu nom, vocalitzacions. El llenguatge expressiu és pobre en aquesta etapa, limitat generalment a paraules, al final del primer any, però la seva comprensió és molt més gran, reconeix quan es nomenen alguns objectes comuns d’ús diari. Les primeres paraules apareixen entre els 12 i 14 mesos.
Socialització
No és un problema en la Síndrome de Down per naturalesa és afectuós, el primer any és significativa la seva dependència de la mare i el pare, es relaciona bé amb les persones del seu entorn, somriure social, busca a persones conegudes, somriu al mirall, repeteix l’acció que va causar gràcia, entén la paraula no, plora quan es van els pares.
És freqüent la dependència, sobretot influenciada per l’actitud sobre protectora dels pares, i el desig de satisfer totes les seves necessitats. Vol agafar el biberó, menja amb els dits, subjecta el biberó, beu en una tassa.
8
El segon any de vida es molt més important és l'adquisició de la marxa, que li permet explorar el medi que l'envolta. Comença per deixar-se anar i mantenir aturat, després dóna passos aguantat, i generalment la major dificultat és la de caminar de forma independent ja que la hipotonia li dóna una sensació d'inestabilitat que retarda la marxa sense suport, es va ajupir i s'aixeca. El grau d'habilitat per al seu desenvolupament està directament relacionada amb l'entrenament que rebi, generalment el pas dels primers passos aguantat a la marxa independent es perllonga i en alguns nens la marxa independent sense suport pot aparèixer després dels 2 anys .
El desenvolupament de l’adherència que es fan menys rudimentaris, és capaç de jugar amb blocs de fusta i construir torres, dóna voltes a les pàgines d’un llibre, el progrés de la seva habilitat manual, li permet interactuar amb el medi que l' envolta, participar més activa i independentment en la seva alimentació.
El llenguatge
Pel receptiu s’incrementà, li agrada que li parlin, pel expressiu es produeix un salt apreciable, comença a pronunciar algunes paraules relacionades, sobretot, amb les seves necessitats bàsiques, al final de l’etapa poden aparèixer frases, pel expressiu nomena figures, segueix instruccions senzilles.
Es va produint un procés de comprensió del medi que l'envolta, comença a formar conceptes sobre les característiques dels objectes.
Socialització
Manté forts lligams amb la mare i el pare, al final de l’etapa apareixen els primers signes d’autonomia, es relaciona amb altres nens, poden aparèixer elements com el negativisme, ser capritxós i tractar de fer la seva voluntat.
Si te les oportunitats suficients, al final de l’etapa pot menjar sol, ajudar quan ho banyen o ho vesteixen, avisar per anar al bany. Durant aquest aspecte es deu, sobretot, treballar durant aquesta etapa.
9
El tercer any de vida que en un principi es retard per la hipotonia i es produeix un procés ràpid de recuperació del temps perdut i guany d’habilitats motores: s’enfila salta, puja escales, corre, i el seu desenvolupament es acosta al del nen no afectat, encara que en les formes severes amb malalties associades, pot haver-hi dificultats. El seu desenvolupament motor dependrà, sobretot, de les oportunitats que hagi rebut, i en entrenament ofert pels pares, ben entrenat, pot en aquesta etapa funcionar com un nen normal encara que una mica maldestre en algunes activitats.
Depenent de l’entrenament rebut i les oportunitats i estimulació ofertes , pot arribar a rendir com un nen no afectat encara que estarà una mica de malestar, sobretot en les activitats més complexes: tallar, dibuixar, modelar. Mai hem d’oblidar que existeixen formes més severes i altres menys severes.
El llenguatge
En aquest aspecte hi ha diferències amb el nen no afectat, encara que és capaç de nomenar parts del cos, utilitzar adjectius, fer preguntes, composar frases.
Socialització
És un aspecte en el qual es juga bé, es relaciona amb les persones, li agrada jugar amb altres nens, adquireix sentit de pertinença, espera el seu torn, demana ajuda, necessita més temps per decidir que el no afectat, i és més dependent dels seus pares. Pot participar activament en les activitats de la vida diària i, ben entrenat, ser independent o necessitar un mínim d’ajuda per vestir-se, anar al lavabo sol, pot requerir una mica d’ajuda per rentar-se personal. Algunes mares per acabar ràpid, en ser lent en el seu acompliment, prefereixen brindar-la ajuda constant, traient-li la possibilitat d’aprendre.
10
Qui es el detectiu?
Aquí podreu saber qui va descobrir el Síndrome de Down, hi el qui va descobrir que aquet defecte estava en el cromosoma 21.
El primer detectiu que va descobrir aquesta infermetat va ser John Langdon Haydon Down, es el britànic que va descobrir les característiques d’aquesta malaltia. El segon detectiu va ser un francès el Jérôme Lejeune, es el detectiu que va descobrir quin era el cromosoma afectat.
John Langdon Haydon Down (18 de Novembre de 1828-7 d’octubre de 1896) va ser un metge britànic conegut per ser el primer en descriure les característiques del Síndrome de Down.
Va néixer a Torpoint, procedent d’una família irlandesa. Als catorze anys va començar com a ajudant amb el seu pare, farmacèutic. Als divuit es trasllada a Londres hi comença a treballar com a ajudant per a un cirurgia. L’any 1853 regressa a Torpoint per ajudar al seu pare fins al seu falleciment. 11
Aquell any desprès de la mort del seu pare, va decidir estudiar medicina va estudiar en el Royal London Hospital .
L’any 1856 es llicencia en el Real collegi de Cirurgia d'Anglaterra, hi al cap de dos anys era director metge al Earlswood per als retrasats mentals, a Surrey.
Es ha on va començar el seu treball amb nens de diversos graus de discapacitat intel·lectual, fruit del qual va publicar al 1886 el seu famós estudi sobre "Observations on an ethnic classification of idiots" en el que parlà de la classificació de les persones amb retràs mental amb la funció de les característiques ètniques.
El Jérome Lejeune, al juliol de 1958 va descobrir que el síndrome de down és una alteració en el parell 21 de cromosomes.
Jérôme Lejeune
Jérôme Lejeune
12
Jérôme Lejeune, metge genetista francès. Descobridor que el SD és degut a la presència d’un cromosoma de més. Estudia medicina i el 1952 comença a treballar com a investigador del CNRS, del qual va arribar a ser director deu anys més tard. Es converteix en expert internacional de França sobre radiacions atòmiques.
El 1958, descobreix la primera anomalia cromosòmica en l’home: la trisomia 21. Després, amb els seus col·laboradors, descobreix el mecanisme de moltes més malalties cromosòmiques, obrint així la via a la citogenètica i la genètica moderna. El 1964 és el primer professor de Genètica Fonamental a la Facultat de Medicina de París. 8
L’any següent és nomenat cap del servei de la mateixa especialitat a l’hospital Necker-Enfants Malades. Allà va treballar fins la seva mort en l’atenció als nens malalts, buscant teràpies eficaces contra les anomalies causants de subnormalitat hi investigant sobre les afeccions d’origen genètic en general.
13
El lloc dels fets....
Com ja abans o ús e dit que el lloc dels fets va ser en els cromosomes, concretament el cromosoma 21. Es a on esta el material genètic.
El cromosoma
El cromosoma és un material genètic hereditari organitzat amb la funció de transmetre i conservar la informació genètica. Són petits cossos subcel·lulars amb forma de bastonets. Estan formats per l'ADN i proteïnes formant la cromatina del nucli cel·lular.
Cromosoma humà i les parts principals
Les cèl·lules del ésser humà posseeixen a aporta a la seva descendència la meitat de la informació genètica, a la forma de un cromosoma de cada 22 parell d’aquell parell se denominen autosomes hi el últim correspon als cromosomes sexuals (X o Y).
D' aquets 23 parells, un parell es determina el sexe del individu hi als altres 22 parells denominen autosomes hi es enumeren de 1 a 22 en funció de la seva mida. Les cèl·lules del ser humà tenen cada una en el seu nucli 23 parells de cromosomes. Cada progenitor aporta a la seva descendència la meitat de la informació genètica, en forma d’un cromosoma de cada parell 22 d’aquells es denominen autosoma hi per últim correspon als cromosomes sexuals. 14
Qui es el culpable ?
En aquets crim n’hi han tres culpables, seria el trisomia 21, trisomia en mosaic i les translocacions.
El 95% dels afectats solen tenir trisomia 21, el altre 4% dels afectats poden tenir el trisomia mosaic, l’altre 1% poden tenir la translocació .
15
Els culpables són :
Cromosoma 21/ trisomía
El termini “trisomia” s’utilitza per descriure la presencia de tres cromosomes al lloc del parell usual de cromosoma. El cromosoma 21 es un dels 23 parells de cromosomes del cariotip humà. El cromosoma 21 es al autosoma humà més petit, tenint aproximadament 47 milions de nucleòtids, que representen 1.5% del contingut total de ADN en la cèl·lula.
trisomia
Error en la divisió meiotica
La nomenclatura científica per l’excés cromosòmic es 47, XX,+21 o 47, XY,+21, segon de qui es tracti d' una dóna o d’un home. La major part de les persones amb aquest síndrome (95%) deuen al excés cromosòmic per un error durant la primera divisió meiòtica. El error es deu en aquest cas a una disminució del material genètic d’un progenitor. La població posseeix normalment dues copies d’aquets cromosoma.
16
Cromosoma extra
La estructura molècular del cromosoma 21 extra confereix una sèrie d'anomalies genètiques, que al seu entorn condicionen l'estructura i la funció del cervell i del sitema nerviós, influeixen sobre l'aprentatge i la conducta de les persones amb síndrome de down.
Els gens del cromosoma 21 extra són també responsables de les característiques (fenotip) que presenten les persones trisómiques 21, les quals exigeixen una atenció mèdica especialitzada.
Neixen vius
A diferència del que passa en la majoria de les trisomies d’altres cromosomes humans, que són letals en fases relativament precoços del desenvolupament embrionari (amb excepcions de les trisomies 13, 18 i X), els nens afectats de trisomia 21 neixen vius i mostren en els primers mesos, escassos símptomes de la seva anormalitat.
Altres exemples de trisomia inclouen la trisomia 18 hi la trisomia 13. Novament, trisomia 18 o trisomia 13 vol dir que hi ha tres còpies i no el parell usual del cromosoma 18 o 13 en cada cèl·lula del cos.
17
Trisomía en Mosaic
El terme mosaïcista no és exclusiu de la síndrome de Down. Indica que una persona posseeix una composició cromosòmica en les seves cèl3lules que no és homogènia sinó que presenta variants. En la síndrome de Down, algunes cèl·lules del cos tenen 46 cromosomes, mentre que altres cèl·lules tenen 47 cromosomes, i aquest cromosoma extra pertany a la parella 21 per la qual cosa presenten trisomia 21.
| |
Cel·lules monosómiques i trisòmiques
Un cop fecundat l’òvul, totes les altres cèl·lules somàtiques s’origina la mitosi. Cada cromosoma es duplica, un dels dos duplicats de cada cromosoma (cromàtides) va a cadascuna de les cèl·lules filles.
Una de les cèl·lules filles tindrà tres cromosomes i l’altra només un. Les que tenen tres cromosomes es denominen trisòmiques, i les d’un monosòmiques, aquestes últimes en general no es desenvolupen.
18
Cadascun d’ells aporta 23 cromosomes que, en sumar es formen els 46 cromosomes. A partir d’aquesta primera cèl·lula, es passa una sèrie interrompuda de divisions cel·lulars que inclou la divisió dels seus cromosomes en dues meitats .
Les cèl·lules que s’originen van emigrant a diversos llocs i, van adoptant formes i funcions diferents per originar els diversos teixits, òrgans, aparells i sistemes. En condicions normals, totes aquestes cèl·lules mantenen en el seu nucli 46 cromosomes.
A vegades una de les primeres divisions cel·lulars pot cometre un error en la separació dels seus cromosomes, de manera que una de les cèl·lules dividides es amb un nombre diferent de cromosomes.
L’anomalia de la divisió i separació cromosòmica queda restringida al parell 21; de manera que, a partir d’una cèl·lula de les ja formades, amb els seus 2 cromosomes 21, es formen es formen dues cèl·lules de les quals una conté tres cromosomes 21 i l’altra un de sol (aquesta última no sol ser viable, és a dir, no es torna a reproduir i mor).
Existeix una altra manera de formar el mosaic 21. En el curs de la divisió cel·lular, una o més de les línies cel·lulars perden el tercer cromosoma 21, quedant amb el número normal.
El grau de mosaic en el teixit epitelial ens pot orientar sobre el grau de mosaic en el sistema nerviós. Se sol parlar de mosaic cel·lular quan en un mateix teixit apareixen cèl·lules normals i trisòmiques. El percentatge d’unes i altres pot variar alguna cosa al llarg de la vida. I de mosaic tissular quan és un únic teixit el que mostra la trisomia.
La discapacitat intel·lectual és conseqüència de les alteracions cerebrals que es produeixen com a conseqüència de la trisomia neuronal. També a la trisomia 21 simple es donen casos de persones amb síndrome de Down amb capacitats mentals molt diferents.
19
Translocacions
Aquets culpable pot actuar de dos maneres una d’elles es recíproca i l’altra és robertsoniana. A més aquí s’afegeix el cromosoma 14 amb el cromosoma 21, a continuació us explicaré com funciona tot això.
Les translocacions es troba quan es presenten modificacions en la ubicació de determinat material cromosòmic. En casos estranys , dos o més cromosomes es trenquen i els fragments trencats s’uneixen de manera anòmala. A conseqüència, parts dels gens d’un cromosoma se situen en un altre. Els nous cromosomes reordenats s’anomenen cromosomes de translocació.
Un portador de translocació té;
Ø La quantitat normal de gens, per la qual cosa aquest individu és físicament normal.
Ø Però la seva estructura cromosòmica no és la habitual.
Els òvuls fecundats que tinguin menys de dos lots de gens per a un cromosoma determinat és probable que no es desenvolupin, però els que tinguin gens supernumerari per a un determinat cromosoma tindran un desenvolupament anormal.
Pot frustrar el seu desenvolupament en època primerenca o bé ser un nen amb problemes del desenvolupament. Com que aquest nen tindrà tres lots de gens per a un cromosoma a cada cèl·lula del seu organisme, tindrà trisomia per aquests gens.
Existeixen dos tipus de translocacions: recíproca i robertsoniana.
20
Translocacions recíproca
En una translocació recíproca, dos cromosomes diferents intercanvien segments entre si.
Figura 10
La translocació robertsoniana, un cromosoma complet s'adhereix a un altre en el centrómer. El centromer és la part de centre d'un cromosoma que aparegui "pessiga" entre els braços "p" i "q".
Translocacions robertsoniana
Figura 11
El nou cromosoma que es forma s'anomena cromosoma per translocació. La translocació d'aquest exemple es troba entre els cromosomes 14 i 21. Quan un nadó neix amb aquest tipus de cromosoma per translocació (entre el 14 i el 21), a més d'un cromosoma 14 normal i dos cromosomes 21 normals, el nadó patirà la síndrome de Down.
21
Complice
En aquest apartat ús explicaré una mica sobre el cromosoma 14, ja aquet cromosoma pot alterar la situació.
Inclús pot unir-se amb el cromosoma 21 normal i desenvoluparé un embrió amb Síndrome de Down.
Cromosoma 14
Figura 12
El cromosoma 14 en anell, és una malaltia cromosòmica extremadament estranya, caracteritzada per trets facials característics, retard del creixement, retard mental, convulsions i microcefàlia. Els cromosomes es troben en el nucli de totes les cèl·lules del cos. Porten les característiques genètiques de cada individu. Cada cromosoma té un braç curt assenyalat com "p" i un braç llarg assenyalat com "q".
Material genètic perdut
La incidència d’anomalies cromosòmiques en la població general és del 0,5% augmentant en forma paral·lela a l’edat materna.
La malaltia es per la ruptura del cromosoma 14 en ambdós extrems i la seva posterior acoblament en forma d’anell. La quantitat de material genètic perdut en els dos extrems del cromosoma pot variar; conseqüentment, un nen amb una pèrdua molt escassa de material genètic pot no tenir cap símptoma evident, mentre que un nen amb una manca significativa de material cromosòmic pot tenir molts símptomes.
22
Les alteracions
El cariotip presenta en la majoria dels casos mosaïcista cel·lular (l’alteració cromosòmica es pot presentar en totes les cèl·lules de l'individu o només en un percentatge d’aquestes), essent els tipus més freqüents 46/46, r (14) i 46, r (14) / 45, (-14).
No existeix tractament curatiu específic per aquesta malaltia, el tractament es dirigeix al control dels símptomes. En la majoria dels casos el cromosoma 14 en anell es produeix de novo, sent un factor que predisposen l’edat materna avançada.
23
Desenllaç
En aquesta secció us explicaré una mica com acaba aquesta historia de cromosomes de detectius i víctimes innocents . Són els últims estudis i aplicacions de la teràpia genètica que es possible que siguin els precursors de la eliminació del cromosoma 21 extra.
El primer de tot es una notícia treta del PAÍS
“desert genètic”
La descripció completa del parell 21 permetrà investigar a fons el SD.
EL PAÍS / HENRY GEE
El cromosoma 21, es el més petit dels 24 cromosomes humans i el segon seqüenciat. Aquest cromosoma és un dels més interessants perquè tres còpies d'ell produeixen el síndrome de Down i en ell es troben com a mínim 14 gens implicats en malalties d'origen genètic. Tot i que té pràcticament la mateixa quantitat de material genètic que el cromosoma 22, el primer seqüenciat, el 21 és un desert genètic, té només la meitat dels gens que aquell. Seixanta-dos científics de 13 institucions d'Alemanya, Japó, França, Suïssa, Estats Units i el Regne Unit signen la presentació de la seqüència del cromosoma 22 en l'edició digital de la revista Nature, que es pot consultar per Internet. Les dades completes es publicaran en el número del 18 de maig d'aquesta revista. Ha dirigit el treball Stylianos Antonorakis, que treballa en aquest cromosoma des de fa 20 anys, primer als Estats Units i després a Suïssa. Aquest és el segon cromosoma que es seqüència completament, després del cromosoma 22 publicat a la mateixa revista a finals de 1999, fa poques setmanes de que es conegui i publiqui el genoma humà complet. El cromosoma 21 és especialment interessant perquè està implicat en la síndrome de Down, o mongol. Cada cromosoma humà és present en parells en el genoma (de l'1 al 22, a excepció dels sexuals X i Y) però en un de cada 700 naixements aproximadament existeixen tres còpies del cromosoma 21, i el seu resultat directe és la síndrome de Down. A més de patir retard mental, els afectats per aquesta síndrome tenen pautes anormals de creixement, malalties cardíaques, leucèmia i una forma precoç de la malaltia d'Alzheimer, i la seva vida sol ser molt més curta de l'habitual. El mecanisme és un misteri, per la qual cosa s'espera que la seqüència ara completada aclarir ell.
24
MENYS CÀNCER ; A més, els pacients de la síndrome de Down pateixen menys tumors sòlids (és a dir, tipus de càncer diferents de la leucèmia) que la població general. Això indica que el cromosoma 21 conté un gen supressor de tumors, un vigilant del genoma que defensa el material genètic (DNA) del dany que pot portar al càncer. En molts càncers, els tumors no arriben a formar-se a no ser que es trobin desactivats determinats mecanismes de supressió de tumors. Tenir una còpia extra d'un gen supressor de tumors pot ser la causa d’aquesta protecció extra contra el càncer que semblen tenir els “mongols”.
A més de la seva relació amb la SD, el cromosoma 21 està ple de gens d’interès mèdic. S'han identificat ia determinades mutacions en 14 gens com a causes de malalties, entre elles un tipus de malaltia d'Alzheimer, l’esclerosi lateral amiotròfica o malaltia de Lou Gehrig, i tipus de ceguesa, sordesa i epilèpsia. Un informe preliminar creu haver trobat una relació entre el cromosoma 21 i la malaltia maníac depressiva, però els autors de la seqüència creuen que està encara per provar aquesta relació. La seqüència del cromosoma 21 pot ser el darrer fita abans que es publiqui el genoma humà complet. En conjunt, els cromosomes 21 i 22 només contenen el 3% del genoma humà i són molt petits si es comparen amb els gegantins cromosomes 1 i 2. Tot i així, aquests dos cromosomes nans tenen moltes coses diferents. El cromosoma 22 és un rusc plena d’activitat, plena de gens de tot tipus. El cromosoma 21 és una bassa genòmica, amb relativament pocs gens, encara que alguns són d’indubtable interès. "Ara ens podem dedicar a determinar la funció de cada un dels 225 gens, el que ens portarà al menys 10 anys", ha explicat Antonorakis, informa France Presse. Fins ara es coneixien 127 d’aquests gens, una mica més de la meitat del total.
COMPARACIÓ D’ESPÈCIES ; Una comparació curiosa que es pot fer és la del nombre de gens en els humans i els ratolins. En els cromosomes 21 i 22, sembla que s’han mantingut estables, quant a la seva ordre intern durant llargs períodes evolutius, blocs sencers de gens. En comparar aquests blocs en espècies diferents s’arribà a tenir una idea de les reorganitzacions genètiques que estan implicades en com es van formar les espècies. El fet que l'ADN dels humans i dels ximpanzés difereixi només en un 1% mereix una explicació. L’explicació podria estar tant en la diferència bruta en la seqüència d'ADN com en la forma en què estan ordenats els gens en els cromosomes. Comprendre aquestes diferències serà el major èxit del projecte genoma humà.
25
El genoma humà podria tenir només uns 40.000 gens
H.G.
Potser el descobriment que més curiositat desperta dels fets pels científics que han seqüència el cromosoma 21 humà és que conté relativament pocs gens. En els seus 33,8 milions de bases químiques (les lletres del material genètic) només existeixen 225 gens. Tanmateix, hi ha gairebé el doble de gens (545) en els 33,4 milions de bases del cromosoma 22, malgrat que els dos cromosomes tenen una mida molt semblant.
Comparat amb el 22, el cromosoma 21 sembla un desert genètic. De fet, hi ha tot un llarguíssim tros de la cadena d'ADN, format per 7 milions de bases, més gran que el genoma complet del bacteri Escherichia coli, en el qual només s’ha identificat un gen.
En fer una extrapolació a partir de la densitat mitjana de gens d’ambdós cromosomes seqüències, els investigadors estan revisant a la baixa la seva estimació del nombre total de gens en el genoma humà, que fins ara s’estimava entre un mínim de 70.000 i un màxim de 140.000 gens, i s’inclinen perquè aquest número oscil·la li al voltant dels 40.000, una xifra baixíssima per al que se suposava fins ara. Altres investigadors es mantenen en almenys als 70.000 gens, tenint en compte el que es coneix d’altres cromosomes que semblen estar molt més poblats.
L’escassetat de gens en el cromosoma 21 podria explicar per què els afectats per la síndrome de Down sobreviuen fins a l’edat adulta mentre que els fetus amb tres còpies de qualsevol altre cromosoma (excepte els sexuals) no resulten viables. O moren als pocs dies de néixer. L’explicació seria que hi ha molt poques coses que es puguin fer malbé en el cromosoma 21.
26
“nens bombolla”
Aquest mobíl esta tret de les notices, es tractava de la substitucio d'un defectuós que va permetre curar a quatre nens bombolla, esta de la hemeroteca de La Vanguardia, publicat el 9 d'abril de 2002.
Es tracta de la primera victòria de la teràpia genètica en la curació de malalties .La teràpia genètica ha aconseguit curar quatre nens bombolla, que havien de viure en zones completament aïllades i desinfectades perquè el seu sistema immunològic era incapaç de fer front a les malalties. La curació d’aquests petits suposa la primera gran victòria d’aquestes noves tècniques científiques.
L’hospital de Malalties Infantils Necker, a París, ja va tractar en l’any 2000 a dos nens amb aquest problema i va aconseguir alguns resultats encoratjadors. Ara, un equip internacional de científics ha confirmat que dos nens han estat curats mitjançant aquesta tècnica, segons informa en la seva última edició la revista científica New England Journal of Medicine.
La teràpia genètica, també anomenada teràpia gènica, es basa en la substitució en un ésser humà d'un gen defectuós per un altre que funciona de forma correcta.
Els nens bombolla citats patien una fallada genètic pel que el seu sistema immune era incapaç de fabricar defenses, principalment cèl·lules T, que fan front a qualsevol malaltia o cos estrany que penetra en l’organisme.
Com a resultat, els nens es veien obligats a viure permanentment en un ambient esterilitzat per evitar malalties i contagis.
Fins ara, els afectats per aquest tipus de malalties només podien ser tractats amb un trasplantament de medul·la òssia.
L'equip de científics que ha realitzat aquesta investigació ha ideat un sistema en el qual utilitza un virus genèticament modificat per incorporar així als nens el gen correcte que els faltava.
27
Esperiment amb ratolins
Aquí veurem un experiment fet per la associació down 21 , un experiment fet amb ratolins.
La presència d’aquesta tercera còpia crea un desequilibri de manera què els gens actuen per aconseguir el desenvolupament en el funcionament normal de les cèl·lules i l’organisme humà en el seu conjunt.
L'actual investigació biològica sobre el SD intenta comprendre les bases moleculars per les que l’expressió dels gens del cromosoma 21 provoca les alteracions fenotípiques pròpies del síndrome,I per això es guia pels principis següents:
- Els gens específics del cromosoma 21 mostraran efectes deguts a la dosi de gen (gene dosage effect), en haver 3 còpies d’un gen en lloc de 2, hi haurà un increment d'un 50% en els nivells de RNA i de proteïna derivats de cada gen. 28
- Almenys alguns d’aquests increments provocaran pertorbacions en les vies i en els processos cel·lulars en els quals els productes d’aquests gens intervinguin.
- Aquestes pertorbacions, induirà anomalies en el desenvolupament de diversos òrgans, teixits i sistemes de l’organisme; lògicament, la pertorbació ocasionada en el cervell serà a causa dels problemes cognitius i aconducta’ls que caracteritzen a la discapacitat intel·lectual del SD.
Nous abordatges en l’estudi de la relació genotip-fenotip en el SD.
Figura 7
Un dels mètodes clàssics per desentranyar la correlació entre el genotip i el fenotip de la síndrome de Down és la utilització de l’animal transgènic, especialment el ratolí. Aquesta tècnica aconsegueix incrementar la dosi d’un gen determinat en l’animal, i s’analitzen les conseqüències de la seva sobrepressió (efecte dosi-gen), en el moment què s’expressa les conseqüències sobre el desenvolupament de l'animal i del seu funcionament.
29
La major inconvenient que presenta la tècnica del transgènic és que només s’utilitzen un o dos gens per a la sobrepressió, mentre que en el SD la sobrepressió és de múltiples gens. No és comparable, per tant el que passa quan només uns o dos gens actuen sobrepressió en un ambient en què tots els altres s’expressen de manera normal, quan actuen en un ambient en que tots els altres o una gran part d’ells també ho estan .
Aquest inconvenient és parcialment superat per l’ús dels ratolins trisòmics, en els quals s’aconsegueix mantenir una tercera còpia de la regió del cromosoma 16 que és ortològic amb el cromosoma 21 humà. El model és imperfecte per quant no té altres gens del 21 que no estan en el 16 del ratolí sinó en els cromosomes 10 i 17.
Es pretén donar un nou enfocament mitjançant l’anàlisi de situació d’una via en la que intervenen diversos productes de gens del cromosoma 21. D’aquesta manera, en lloc d’analitzar el comportament d’un únic producte s’analitzà com es comporten els productes finals d’aquesta via, perquè això ens donarà les claus de com es comporten indignadament cadascun dels elements que hi intervenen.
Aquí hi ha algunes de les vies funcionals en les que intervenen diversos productes de gens del cromosoma 21 (Gardiner et al., 2004; Roiz i Patterson, 2003):
u Processament d'ARN: 7 gens.
u Via del proteasoma: 4 gens.
u Metabolisme monocarbonat i metilació: 7 gens.
u MAP-quinasa i via del calci / calcineurina: 14 gens.
u Factors de transcripció: 14 gens .
u Adhesió cel lular i unió intercel: 8 gens.
u Generació d'energia en mitocòndries i metabolisme de les espècies d'oxigen reactiu: 14 gens.
30
Neix la primera nena britànica seleccionat genèticament per evitar el gen del càncer de mama
Aquesta fa molt poc que va sortir per les noticies va néixer una nena seleccionada genèticament per a que no tingues-hi càncer de mama .
Un equip mèdic de l’hospital del University College de Londres han impedit que els pares li transmetessin el gen a la petita. Des de fa uns cinc anys es coneix l’existència d’aquest gen, que augmenta significativament la probabilitat de patir càncer de mama o d’ovari.
La identitat dels pares de la nena es desconeix, però la premsa ha informat que el marit és portador del gen i que a tres generacions de dones de la seva família-entre elles la seva àvia, la seva mare, la seva germana i una prima - se'ls va diagnosticar el tumor. El director de la unitat de reproducció assistida de l’hospital, Paul Serhal, que no va facilitar la data del naixement, va assenyalar que "la nena no haurà d’afrontar el risc d’aquesta càrrega genètica del càncer de mama o càncer d’ovari quan sigui adulta".
El llegat dels pares és impedir que aquesta forma de càncer que ha malmès a la família durant generacions afecti a la seva descendència, va afegir Serhal.
Al juny, la mare, de 27 anys, va decidir recórrer a la selecció genètica després de veure de prop el cas familiar. Sense la intervenció de la ciència, la nena hauria tingut entre un 50 i un 80% de probabilitats de desenvolupar el tumor. L’equip mèdic va examinar diversos embrions i seleccionar els que estaven lliures d’aquest gen.
Al voltant de mil nadons han nascut fins ara beneficiant d’aquest mètode de selecció genètica per eliminar la càrrega genètica d’altres malalties, com la fibrosi cística o la d'Huntington (malament neurodegenerativa hereditari).
El permís per autoritzar aquest mètode que va permetre el naixement de la nena va ser atorgat per l'Autoritat d'Embriologia i Fertilització Humana (HFEA).
31
Conclusió
En aquest treball hem pogut conèixer a fons el que es la Síndrome de Down, les causes genètiques de la malaltia, la problemàtica que tenen aquestes persones en la seva vida diària, especialment en els seus primers any de vida.
He vist que actualment s’està estudiant molt el té que son les malalties genètiques i s’han fet molts avanços en el coneixement del genoma humà i molt concretament del cromosoma 21, que es el cromosoma implicat en el síndrome de down .
Desprès de veure que hi ha hagut casos de millores en pacients afectats per malalties d’origen genètic, la conclusió a la que arribo es que d’aquí un temps segur que es podrà eliminar aquesta malaltia.
Però, encara que aquesta sigui una bona noticia una cosa que penso desprès de tota la informació que he llegit sobre aquest tema es que aquestes teràpies genètiques planteja’n qüestions ètiques, perquè moltes consisteixen en seleccionar embrions sense gens defectuós entret tota una sèrie d’embrions que si presenten els mals gens, que desprès s’han eliminat i això no se si es del tot correcte.
32
Annexe
CNRS:Centre national de la recherche scientifique,és el principal organisme públic de recerca científica de França.
Epicant : Plec cutani perpendicular estès des de l'arrel del nas fins a l'extremitat interna de la cella.
Mongolisme;Aberració cromosòmica numèrica (trisomia del cromosoma 21), denominada pròpiament síndrome de Down, la característica més notòria de la qual és que els pacients tenen un aspecte general i, sobretot, uns trets facials que poden recordar els individus de raça mongòlida (cara rodona i plana, cap braquicèfal i ulls oblics i amb epicant).
Transversal: Dit de la recta que travessa o talla un sistema de rectes, corbes, etc...
Divisió meotica: es la meiosi. Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.
Múscul palpebral: múscul orbicular de les parpelles.
Estrabisme: Afecció de la vista en què els eixos visuals no són paral·lels en la posició primària de la mirada o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
Microcefàlia: Petitesa del crani, que coincideix amb una atròfia del cervell, sovint acompanyada d'idiotesa.
Tissular: De la natura del teixit
Taques de Brushfield: són unes petites decoloraciones blanquinoses o grisenques que es localitzen a la perifèria de l'iris de l'ull humà com a conseqüència de l’acumulació d'un excés de teixit connectiu. Es consideren un tret normal (no patològic), encara que són més habituals en alguns síndromes genètics com la síndrome de Down. La seva incidència en nounats amb síndrome de Down varia entre el 35 i el 78% depenent de les sèries estudiades. Són molt més freqüents en nens amb síndrome de down de raça caucàsica que en els d'origen asiàtic.
Es tracta d'àrees focals de hiperplàsia de l'estroma, envoltades d'una zona de hipoplasia relativa. Són més habituals en persones de iris clars .
33
El percentatge d'aparició de característiques fisiques i mentals:
| Característiques | Percentatge d'aparició |
|
| Retard mental | 100,00% |
|
| Retard del creixement | 100,00% |
|
| Hipotonía | 80,00% |
|
| Hiperlaxitud lligamentosa | 80,00% |
|
| Excés de pell a la nuca | 80,00% |
|
| Braquiocefalia / regió occipital plana | 75,00% |
|
| Genitals hipotróficos | 75,00% |
|
| Galze palpebral | 75,00% |
|
| Extremitats curtes | 70,00% |
|
| Paladar ogival | 69,00% |
|
| Orella rodona d'implantació baixa | 69,00% |
|
| Microdoncia total o parcial | 60,00% |
|
| Pont nasal deprimit | 60,00% |
|
| Clinodactilia del 5è dit | 52,00% |
|
| Hèrnia umbilical | 51,00% |
|
| Coll curt | 50,00% |
|
| Mans curtes / braquidactilia | 50,00% |
|
| Cardiopatia congènita | 45,00% |
|
| Plec palmar transversal | 45,00% |
|
| | |
|
| Plec epicántic | 42,00% | |
| Estrabisme | 40,00% | |
| Taques de Brushfield (Sant Martí) | 35,00% | |
| Anomalies de l'aparell gastrointestinal | 15,00% | |
| Obstrucció respiratòria durant el son | 50,00% | |
| Cardiopaties congènites | 60,00% | |
| Leucèmia | 5,00 i 10,00% | |
| Otitis serosa l'orella mitjana | 75,00% | |
| Alteracions de l'ull | 70'00% | |
| creixent a partir | 35-40 anys | |
35
Bibliografia
pagines webs
aquesta pàgina web es de la associacio del sìndrome de down de Espanya
aquesta pàgina web es de la associacio del sìndrome de down, es una pagina global
Aquesta pagina es de anglaterra es a on vaig trobar informació sombre el Jhon.L.
http://www.historiadelamedicina.org/down
Es una pagina de la historia de la medicina
http://www.healthsystem.virginia.edu/
pagina oficial de la universitat d'Anglaterra
http://www.tusalud.com.mx/site/viewa.asp?ida=204
es una pagina oficial de tu salud
pagina web de biologia
En aquesta pagina podem veure com són les mutuacions.
es tracte d’informació sobre les estructures del cromosomes
Mira'm amb uns altres ulls la imatge de la discapacitat
Llibre de la Fundació Catalana Síndrome de Down
Toni Santiso
Llibres digitals del Síndrome de down en eBooks
edicio digital; Espintime
Nuestra hija tiene síndrome de Down
Rústica 36
