diumenge, 31 de maig del 2009
PUNT REMOT DE LA AFLICCÓ ...
PUNT REMOT DE LA AFLICCÓ ...
El punt remot de la aflicció
es quan palpes sense
sentir escalfor del seu interior.
No tan sols es un dolor, es
percebre
el seu afecte forçat,
es un dolor que ens dóna
per a la meva felicitat.
La aflicció no tan sols es
Veu, sinó que es percebeu.
L’alteració de la seva mirada,
La agonia que li salta pels esfínters.
Es com una espina clavada
al interior del nucli, que et fa un
buit per treure el líquid de tendresa.
Rebre dolor no tan sols es
sentir dany
és la terminació de l’alè
El punt remot de la aflicció
es quan palpes sense
sentir escalfor del seu interior.
No tan sols es un dolor, es
percebre
el seu afecte forçat,
es un dolor que ens dóna
per a la meva felicitat.
La aflicció no tan sols es
Veu, sinó que es percebeu.
L’alteració de la seva mirada,
La agonia que li salta pels esfínters.
Es com una espina clavada
al interior del nucli, que et fa un
buit per treure el líquid de tendresa.
Rebre dolor no tan sols es
sentir dany
és la terminació de l’alè
L'amor es tan bonic....
L'amor es tan bonic...
L'amor es tan bonic com una
Espina clavada al mig del
Nucli.
Aquell afecta que nomes es
Produeix, en el stunami que,
Et dona alegria, per a la
Resta de la vida.
Aquell sentiment que produeix
Quan surt el volcà magmàtic
Aquella sang tan freda que ,
Deixa parada a els enamorats....
L'amor tan sols et dóna felicitat,
Fa que ens anem molt lluny hi que
No tornem mai.
Quan la sang se't posa calenta,
O , tornàs a fer, per a que et
posis com un glaç
L'amor es tan bonic com una
Espina clavada al mig del
Nucli.
Aquell afecta que nomes es
Produeix, en el stunami que,
Et dona alegria, per a la
Resta de la vida.
Aquell sentiment que produeix
Quan surt el volcà magmàtic
Aquella sang tan freda que ,
Deixa parada a els enamorats....
L'amor tan sols et dóna felicitat,
Fa que ens anem molt lluny hi que
No tornem mai.
Quan la sang se't posa calenta,
O , tornàs a fer, per a que et
posis com un glaç
Subscriure's a:
Missatges (Atom)